La ratafia és un dels licors més populars dels Països Catalans. Es tracta d’una beguda alcohòlica elaborada bàsicament amb nous verdes, plantes aromàtiques i espècies macerades amb aiguardent, que compta amb una llarga tradició que ha passat de generació en generació.
Segons la “Rondalla de la Ratafia” de Jacint Verdaguer, aquest licor digestiu sense nom, va ser batejat per tres bisbes. Segons la història, els tres eclesiàstics es trobaven reunits a una masia per aclarir certs assumptes. Després de conversar llargament, van aconseguir posar-se d’acord i van demanar al masover alguna cosa per beure per calmar les seves goles seques de tant discutir. El masover els va oferir una beguda anònima, de gust exquisit. Els bisbes van decidir batejar-la amb un nom inspirat amb el brindis de la signatura del tracte: rata fiat! o sigui “ratificat”, “queda firmat”.
La tradició ratafiaire com moltes d’altres tradicions populars catalanes, va estretament lligada a la diada de Sant Joan. D’acord amb la climatologia dels Països Catalans, és pels vols d’aquestes dates quan pels boscos i pels prats de casa nostra, podem trobar les herbes necessàries per l’elaboració de la Ratafia en el seu màxim esplendor aromàtic. Alhora, també l’època on les nous encara són verdes, fet indispensable per l’elaboració d’aquest licor.
